Original post: Guòndarful Raixa
Part I | II | III | IV

Mari El podria ser el nom d’un país èlfic, però en canvi és el nom d’una de la vintena de repúbliques de la Federació de Rússia. Està situada al curs mitjà del Volga, una regió prolixa en repúbliques nacionals, i el seu topònim significa ‘país dels mari’, perquè és el territori on el poble mari s’organitza administrativament. He dit poble mari, sí. Existeix el poble mari. I abans que se us acudeixi fer l’acudit de “la meva tieta també se’n diu”, us diré que és un grup ètnic de llengua finoúgrica i, sorpresa, sorpresa, religió pagana. Són els últims pagans d’Europa. O, com em va dir un mari: “Els únics pagans d’Europa”.

En realitat a Mari El no només hi viuen mari, ni tots els mari viuen a Mari El. Tampoc tots els mari són pagans, de la mateixa manera que hi ha altres pobles a Rússia que practiquen religions similars a la dels mari (com alguns txuvaixos i udmurts). La República de Mari El (capital, Ioixkar-Olà) té una població d’unes 730.000 persones, de les quals un 43% diuen ser mari, un 47,5% russos i la resta es reparteix entre tàtars, txuvaixos i altres. A més, els mateixos mari no formen una comunitat lingüística i cultural homogènia, sinó que se’n poden distingir dos grups: els mari dels prats i els mari dels turons (olyk mari i kyryk mari, respectivament). A part de parlar llengües similars però diferents, els mari dels turons i els dels prats han tingut al llarg de la història més o menys interacció amb els altres pobles de la regió, principalment amb els russos i els tàtars, i això ha tingut un impacte definitori a l’hora de modelar els dos pobles, sobretot pel que fa a la religió: mentre que els mari dels turons són majoritàriament ortodoxos, entre els mari dels prats encara n’hi ha molts que practiquen la seva religió ancestral de veneració dels déus de la natura. I fins i tot entre aquells que en algun moment o altre de la llarga història de conversions van adoptar el cristianisme és molt comú el que ells anomenen marla vera, o ‘fe mari’, és a dir, considerar-se oficialment ortodoxos però practicar simultàniament les dues religions.

Share on Facebook

Tweet